dissabte, 9 de febrer del 2013

Tines de vi a la Vall del Flequer.

Tot i que avui costa de creure, la comarca del Bages al segle XiX era la que tenia més hectàrees de vinya plantades, el 1860 el 64% de les terres conreades eren vinya. Avui us proposo una ruta per uns indrets singulars visitarem les Tines de vi de la Vall del Flequer al Pont de Vilomara, son unes construccions úniques a Catalunya.
El paisatge que veureu avui boscos i amb pistes que hi donen accés, al segle XIX era ple de vinya, on només es podia accedir per camins de bast aptes solament per homes i bestiar, les Tines de vi van ser la sol.lució al problema de traginar el raïm fins als punt d'elaboració. D'aquesta manera de la vinya ja en sortia el vi acabat


Comarca: Bages.
Accés: Carretera BV-1224. entre el Pont de Vilomara i Rocafort.
Distància: 6 quilometres aproximadament.
Desnivell: uns 100 metres.
Cartografia: Consulteu la pàgina del Institut Cartogràfic de Catalunya.
Època de l'any: Menys a l'estiu tota la resta de l'any.
Recomanacions: Ruta ense problemes per tota la família.


ACCÉS.
Heu d'anar fins al Pont de Vilomara, i sense entrar a la població agafar la carretera BV-1224 direcció Rocafort i Mura. Poc abans d'arribar al quilometre nº 4 trobareu a mà dreta una pista que baixa a creuar el riu, heu d'aparcar per els marges de la carretera i començar a caminar per aquesta pista. 



RUTA.
Agafem la pista que baixa per la dreta i creuem la riera de Rocafort,  pugem lleugerament i aviat trobarem un primer trencall a mà esquerra, no l'hem d'agafar, es la pista que porta a Ca N'Oristrell. Seguim caminant ara força planers,  trobem una corba de 180º i just al mig i a l'esquerra torna a sortir una altra pista que tampoc agafem. Seguim per la pista pujant molt suaument, tenim sempre el torrent del Flequer a la dreta al fons de la vall. Quant portem recorregut aproximadament 1,2 quilometres, trobem a mà dreta una pista més estreta que baixa cap al riu, l'agafem i a 100 metres es casos ja tenim el primer grup de Tines anomenades Bleda-I.

Les Tines d'en Bleda-I
Les Tines solen estar agrupades en conjunts, en aquest cas trobem dues tines amb les seves respectives barraques, una mesura 180cm de diàmetre interior, i la més gran 250cm.

Tines d'en Bleda-I amb la barraca a sota.

Podem veure al seu interior el revestiment de rajoles de ceràmica de 40X40cm, de color roig envernissades i lleugerament corbades anomenades cairons, la seva funció era emmagatzemar el suc del raïm per tal de que fermentes i es convertís en vi.


Interior de la tina on podem veure els cairons.


Damunt del cilindre recobert amb rajoles veurem unes fustes travesseres, s'anomenen  brescat i al seu damunt s'avocava el raïm per tal d'aixafar-lo, per fer-ho s'agafaven amb els mans a unes cordes que pengen d'un troncs que hi ha sota el sostre. El suc passava entre les fustes del brescat i queia a la Tina.


La Tina el brescat i la corda.

Un cop hem ben vist aquest conjunt de tines seguim baixant per la pista i creuem el torrent, als 50 metres trobem un camí que puja, aquest l'agafarem després, ara seguim pel que va recte a la vora del riu i al cap de 50 metres més trobem el conjunt d'en Bleda-II.




Aquest conjunt està format per 4 tines de planta circular, i totes tenen la seva barraca. Son molt semblants de grandària, i el seu interior mesura entre 200 i 210 cm. Si entre a les barraques veure a la paret que dona a la una pedra amb un orifici, es la boixa, aquest orifici es per on sortia en vi.


Aquí podeu veure la Boixa.



Per seguir la ruta tornem al darrer creuament i agafem el camí de pujada que esdevé corriol,  travessarem tres  petits barrancs i quant el camí es torna a 'eixamplar ja tindrem davant nostra les tines de l'Escudelleta.

Tines de l?Escudelleta.

Es el grup de tines més espectacular de la vall,  està format per onze tines de planta circular i un total de set barraques, formant tres grups diferents. Estant dins de les tines fixeu-vos en el sostre i podreu veure el sistema de construcció de la cúpula, es tracta del mètode d'aproximació de filades, amb una darrera llosa central, a la part exterior s'hi posava una capa de sorra i pedruscalls.


Métode d'aproximació de filades per fer la cúpula.

Aprofiteu bé la visita i observeu tots el racons.
Ara baixeu pel camí que surt de les tines a creuar la riera, i pugeu fins a trobar una pista ampla, es la pista que hem agafat al principi, només teniu que segui-la cap a l'esquerra i en 2,5 quilometres  sereu altre cop als fins cotxes. Però si no en teniu prou, encara podeu visitar un altre grup de tines, abans de tornar pugeu 250 metres per la pista ampla i trobareu les tines d'en Ricardo format per sis tines i dues barraques. Tot i ser una pista ampla, en les dues ocasions que hem visitat les tines no hi hem trobat gens de transit. De tornada aneu mirant a la vostra esquerra, cap al fons de la vall i podreu veure els grups de tines amb una nova perspectiva.

Tines d'en Ricardo.

PLÀNOL. 




 LES TINES DE VI.

A mitjans de setembre comença la verema, es recull el raïm a la vinya i es posa a la portadora, i entre dos homes es transporta a la part superior de la tina.
El raïm és abocat sobre el brescat. Una o més persones aixafaven el raïm. El suc que en sortia, el most, s'escolava a traves del brescat i es dipositava al fons de la tina.
Quant el raïm està prou xafat ens queda la brisa, per acabar d'aprofitar tot el suc que hi quedava, la brisa es premsava.










El suc del raïm, el most, fermentava dins la tina i així s'obtenia el vi, que recollien per la boixa, que sovint estava dins la barraca.

LA FIL.LOXERA
Tota aquesta industria del vi es va acabar cap l'any 1868, quant un carregament de ceps americans va arribar a França, per que eren immunes a una plaga de fongs anomenats oïdis, i que afectaven a les fulles dels ceps d'Europa. El que va passar, es que en els ceps americans hi va viatjar la fil·loxera (Dactylosphaera vitifoliae), que és un petit insecte emparentat amb el pugó originari d'Amèrica que fa de 0,5 a 1,5 mil·límetres de longitud. Ataca a les arrels dels ceps xuclant-los la saba fins a matar-los. La plaga es va anar estenent per tota Europa, ja que els ceps no hi estaven immunitzats, i va ser una catàstrofe per l'economia de moltes regions del continent, on l'elaboració de vi i aiguardents tenia un fort per econòmic, com va ser el cas de Catalunya.

Fil.loxera

CONTE.
Ara ja coneixeu l'origen de les tines de vi, però hi si el seu origen va ser un altre? Aquí teniu una altre opció que podeu explicar als vostres fills quant aneu a visitar-les.
  
Vet aquí que fa ja molts anys, vivia a cal Flequer en Joan, que tenia cura de totes les vinyes que hi havia a la vall. En Joan sempre tenia alguna feina per fer, i quant arribava el setembre, aleshores no parava, era el temps de la verema! S’havia de recollir tot el raïm sense encantar-se i vigilar amb les darreres tempestes de l’estiu, per que si queia una pedregada podia fer malbé tota la collita. Així es que una tarda de setembre que se li havia fet una mica tard, tornava cap a casa, quant la lluna ja treia el nas, de sobte va sentir un crits d’auxili, va parar bé l’orella, però no veia a ningú! Li va semblar que els crits venien del riu, i hi va anar, a mesura que s’hi acostava els crits eren més forts, finalment va arribar a la vora del riu i va veure alguna cosa que es movia dins l’aigua i la va agafar, quina va ser la seva sorpresa quant va veure que el que havia tret de l’aigua era un follet, no pas mes alt que una col! estava ben xop! moltíssimes gràcies , va dir-li el follet tot esbufegant, en Joan no sabia que dir, mai havia vist un follet, i potser  tampoc havia pensat mai que poguessin existir, i abans que pogués dir res van aparèixer un munt de follets que venien cridant:
 -Majestat, Majestat...
en Joan estava bocabadat, va deixar el petit follet a terra i els altres es van posar molt contents de veure que no s’havia ofegat. Tot seguit el follet que havia tret de l’aigua li va dir:
  -Us estic molt agraït per haver-me salvat la vida, em dic Fonoll i soc el Rei dels follets de la vall del Flequer, anavem cap a Vallhonesta a la festa que el meu cosí ens ha preparat per acomiadar l’estiu, i al passar pel costat del riu he relliscat i he caigut a l’aigua!, els follets del bosc tenim moltes habilitats i poders, però no savem nedar!.
I tot seguit va continuar:
 -bon home, com et dius? I com es que tornes tant tard a casa? ,
en Joan encara estava sorprès i sanglotejant li va dir:
 -soc, soc en Joan de cal Flequer i ara es temps de verema i com que la vinya està tant lluny del poble tinc molta feina per transportar el raïm.
I el follet va acabar dient:
 -no pateixis, mirarem de fer-hi alguna cosa.
I tot seguit van seguir camí cap a Vallhonesta, en Joan es va fregar els ulls, no es creia el que havia vist, pensava que el cansament li havia fet veure visions, i va seguir cap a casa, i sense explicar res del que li havia passat, per que pensava que ningú el creuria, va sopar i va anar a dormir!.
        Els follets van arribar a la festa sense més incidents, i s’ho van passar d’allò més bé, els hi agradava molt cantar i ballar, eren de caràcter alegre i juganer, i aprofitaven qualsevol  ocasió per fer una festa, també els hi agradava cuinar i fer pastissos de tots els gustos, de bolets, de glans, de cireres d’arboç, de castanyes, d’ortiga, de mores...
        En acabar la festa es van acomiadar fins la propera, que ben segur seria ben aviat, i els follets de la vall del Flequer vàrem tornar cap a casa seva, això si vigilant bé de no caure al riu! Però pel camí el rei Fonoll els hi va manar que per cada vinya que passessin i construïssin unes tines de vi, i així ha van fer. Els follets son capaços  de treballar cent vegades més ràpid que els homes, i tot i ser tant petits tenen una força increïble, i mentre uns tallaven i picaven les pedres, els altres les transportaven, i uns altres les apilaven Així en una sola nit van construir totes les tines.
       A l’endemà al matí el Joan es va llevar d’hora i va anar a treballar com cada dia, però quant s’acostava a les vinyes va veure alguna cosa estranya, unes casetes de pedra rodones i petitones, que el dia abans no hi eren! Quant va ser davant va veure que a la porta hi havia en Fonoll:
 -bon dia Joan, va dir, i va seguir, en agraïment per haver-me salvat la vida t’hem construït aquestes tines, així ja no tindràs que carregar el raïm i podràs fer el vi al costat de les vinyes. En Joan estava emocionat, quanta feina s’estalviaria!!
I durant molts anys en Joan va seguir tenint cura de les vinyes i fent un vi deliciós. Fins que un mal dia va arribar de mes enllà de les muntanyes dels Pirineus la fil-loxera, que es un petit insecte que xucla la saba dels ceps i els mata, totes les vinyes es van anar quedant buides, i les tines van quedar sense cap utilitat. En Joan, com han fet sempre els homes, es va adaptar a aquella nova situació, va plantar blat, ordi i tota mena de llegums i verdures, que anava a vendre als mercats dels pobles de les rodalies. I els follets van seguir fent la seva vida, de festa en festa, sempre alegres i de bon humor. Diuen que encara avui si pareu bé l’orella es pot sentir com canten i fan gatzara...







Fonts:
-Tines a les Valls del Montcau,Consorci de les Valls del Montcau, Farell Editors.
-http://xtec.cat/ceipvilomara/Indrets/tines.htm  
-http://ca.wikipedia.org/wiki/Fil.loxera 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada