En aquesta ruta us proposo una aproximació al que podrien ser les vies ferrades, es tracta d'un camí que amb l'ajuda de varies cadenes i alguns graons de metall clavats a la roca ens permet superar un parell d'agulles granítiques del massís d'Ardenya o també anomenat de Cadiretes. Realment el que nosaltres farem serà el darrer tram d'una ruta que s'anomena "els Carcaixells d'en Dalmau", i que recorre un parell d'arestes rocoses, que ens permetrien fer un recorregut circular, on aniriem trobant elements artificials per superar els desnivells.
Comarca: Baix Empordà
Accés: Autovia C-65
Distància: 5,5 quilometres aproximadament.
Desnivell: 200 metres.
Cartografia: L'Ardenya-Massís de cadiretes 1:25.000 Editorial Piolet.
Època de l'any: Aqust territori es molt calurós a l'estiu.
Recomanacions: No es una ruta difícil, però si que comporta cert perill, sobretot per l'exposició a l'alçada d'algun dels passos, crec que no es convenient anar-hi amb nens de menys de 9-10 anys. També pot ser recomanable portar algun arnés o corda per si es veu convenient assegurar-los. Nosaltres els portàvem però no els varem utilitzar, això si en tot moment cal estar pendent d'on posen els peus i les mans, una caiguda per curta que sigui pot ser nefasta.
Comarca: Baix Empordà
Accés: Autovia C-65
Distància: 5,5 quilometres aproximadament.
Desnivell: 200 metres.
Cartografia: L'Ardenya-Massís de cadiretes 1:25.000 Editorial Piolet.
Època de l'any: Aqust territori es molt calurós a l'estiu.
Recomanacions: No es una ruta difícil, però si que comporta cert perill, sobretot per l'exposició a l'alçada d'algun dels passos, crec que no es convenient anar-hi amb nens de menys de 9-10 anys. També pot ser recomanable portar algun arnés o corda per si es veu convenient assegurar-los. Nosaltres els portàvem però no els varem utilitzar, això si en tot moment cal estar pendent d'on posen els peus i les mans, una caiguda per curta que sigui pot ser nefasta.
ACCÉS.
Agafeu l'autovia C-65, poc abans d'arribar al quilometre nº 5 torbareu una sortida que indica Solius, agafeu-la i al proper creuament agafeu la carretera GIV-6611, també direcció Solius. Quan heu fet un quilometre trobareu un creuament a l'esquerra que heu d'agafar, al proper creuament gireu a la dreta, seguiu uns 400 metres i en un nou creuament agafeu la pista estreta que ve de dret i lleugera pujada, està plena de sots, però poc a poc es pot passar bé amb un turisme, arribareu a Can Llaurador, un cop passat la casa hi ha lloc als marges de la pista per aparcar els cotxes.
RUTA.
Comencem a caminar seguint recte per la mateixa pista per on hem vingut, a uns 300 metres a l'esquerra del camí, trobem el menhir de Can LLaurador, tot i que ara el trobem dret, va estar ajagut fins l'octubre de 1994. Fa de fita de terme entre Solius i Santa Cristina d'Aro.
Seguiu endavant 100 metres més i desvieu-vos a l'esquerra per una altra pista, feu 100 metres més per aquesta nova pista, ara pugeu per un corriol que surt a la vostra dreta i camineu amunt 100 metres més, trobareu al davant un formació rocosa, a la seva base a l'esquerra hi ha la Cova de Sa Tuna o d'en Matamala.
Entreu a dins, trobareu una cambra fresqueta si hi aneu en temps de calors! Te forma d'olla amb uns tres metres de fondo per dos metres d'alçada en el punt més alt. Diuen que va ser excavada a la roca artificialment fa uns 3000 anys! i que podia haver estat emprat per fer-hi enterraments. També diuen que cap a mitjans del segle passat hi va viure un home, d'aquí pot-ser en sobrenom de Matamala!
Un cop hem satisfet la nostra curiositat, desfem camí fins al primer trencall que hem agafat.
Seguim per la pista principal un quilometre més sense fes cas dels possibles viaranys que trobem a dreta i esquerra. Arribem a un cartell indicador, que ja menciona els Carcaixells, per aquí hauríem d'anar si la nostra intenció fos fer tota la ruta, però com ja hem dit al principi, nosaltres avui només volem fer el darrer tram. per tant no prenem aquest trencall i seguim recta fins que trobem un altre cartell que també menciona els Carcaixells, ara si que ens desviem per aquest corriol que progressivament anirà guanyant alçada. El camí puja per una petita vall entre les Roques del sol, que les tenim damunt nostre a l'esquerra i les agulles centrals del Carcaixells a la dreta.
El camí es troba un sender transversal, es la ruta d'enllaç entre la carena principal i les Roques del Sol, girem per aquest nou camí a l'esquerra, aviat trobarem el primer pas equipat. Després de passar una llastra inclinada, hi ha una cadena per baixar del rocam i seguir el camí planer.
Seguim el camí carenejant fins que trobem un petit grau que ens fa baixar per anar a revoltar per la seva base una gran agulla granítica. Aquí trobarem el segon tram de cadenes també de baixada.
Un cop a baix seguim la base de l'agulla i en camí ens portarà a la base de la darrera agulla, en aquest cas hem de pujar-hi, per fer-ho trobem el pas equipat més llarg, primer una escala de barrots, seguit d'una cadena vertical, un parell de graons i una altra cadena. Un cop superat tot plegat sonm dalt del cim de les Roques del Sol.
Un cop al bosc, el corriol baixa en fort pendent, sortirem al camí principal i no gaire lluny del segon cartell que hem trobat. Per tornar a Can Llaurador només hem de desfer la ruta fins on tenim aparcat el cotxe.
PLÀNOLS.
El massís de l'Ardenya o de Cadiretes, és un conjunt de muntanyes situades a la zona litoral de la comarca de la Selva, el Baix Empordà i el Gironès, la seva màxima alçada es el puig de Cadiretes amb 518,7 metres. Al 2004 es va aprovar la creació d'un PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de 7.740,15 hectàrees que compren gran part de les 8.552 hectàrees que ocupa el massís.
Es un massís granític, amb molts aflorament rocosos que sobresurten per damunt dels boscos bàsicament de suros, però també hi trobem alzinars, pins i alguns eucaliptus. Ha estat habitat des de molt antic, hi ha moltes restes arqueològiques en forma de dolmen, paradolmes, menhir, i cova artificial.
A la part oriental del massís la serralada cau abruptament sobre el mar, entre Lloret de Mar i Sant Feliu de Guixols, podem trobar varies cales boniques i encara relativament tranquil·les. Tot i rebre una forta pressió per la població, en forma de nuclis turístics molt densos i varies urbanitzacions, conserva encara molts racons de gran bellesa i feréstecs. El foc també ha castigat sovint aquesta serra, la darrera vegada va ser el mes de març del 2012.
LA PEDRALTA.
Hi ha varis afloraments rocosos que val la pena explorar, però pot-ser el més espectacular per les dimensions i la peculiar historia sigui la Pedralta. Es tracta d'una pedra basculant, o així va ser fins el 10 de desembre de 1996 en que desprès d'un temporal de pluja i vent va caure a terra i va quedar frenada a 15 metres de la base. La caiguda va generar tant rebombori, que l'ajuntament de Santa Cristina d'Aro va promoure un concurs d'idees per veure que calia fer amb la pedra caiguda. Finalment es va decidir restituir-la a la seva posició original, tot i que va deixar de ser basculant, varen caldrà dues grues de gran tonatge, la pedra pesa unes 101 tones, dos camions per transportar els contrapesos per les grues i 30 operaris. Calia moure el bloc fins a la base de la pedra de suport, pesar i valorar el nou punt de suport i finalment aixecar el bloc, per fer tot això va passar gairebé un any, finalment el 26 de maig de 1999 va quedar instal·lada altra cop al seu lloc original, però amb un punt de recolzament diferent i estable, per tant com hem dit, va deixar de ser basculant. Tota l'operació de reposició va costar 5.000.000 de pessetes que es van recollir amb aportacions voluntaries.
A la foto del costat podeu veure la Pedra en la seva posició original, abans del 1996.
Diu la llegenda que la pedra basculant la hi va posar un gegant, però pot-ser va ser d'una altra manera! De fet la Pedra sempre ha estat on es actualment! El que ara podem apreciar com un conjunt granític situat damunt d'un turó, fa molt i molt temps estava sota el subsol, els processos geològics, primer i L'erosió desprès, van ser els responsables que l'aflorament rocós acabés traient el nas a la superfície, i que la pedra al quedar lliure es desplaces i quedes basculant, evidentment estem parlant d'un període de temps extremadament llarg que ens fa recular fins al quaternari!
Podeu accedir a peu a la Predalta des de Can Llaurador seguint sempre les marques del GR-92-1, hi ha uns tres quilometres. També hi podeu accedir en bicicleta o cotxe des de l'entrada de Sant Feliu de Guíxols, prop del km0 de la C-65 hi ha una petita àrea comercial amb varis supermercat i una rotonda, seguiu recta direcció Sant Feliu. i al proper creuament que trobeu a mà dreta gireu-hi, es una pista asfaltada que us pujarà fin el Coll de Pedralta, molt proper a la formació rocosa. Darrera les roques, al nord, trobareu un sender que en poca estona us portarà a un mirador habilitat.
Fonts:
-http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/5890/Caracteristiques- Pedralta.pdf?sequence=3
-http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/5904/Reposici%C3%B3-Pedralta.pdf?sequence=1
-http://lamiradadeloliba.blogspot.com.es/2013/05/fornots-coves-sepulcrals-i-anacoretes.html
Agafeu l'autovia C-65, poc abans d'arribar al quilometre nº 5 torbareu una sortida que indica Solius, agafeu-la i al proper creuament agafeu la carretera GIV-6611, també direcció Solius. Quan heu fet un quilometre trobareu un creuament a l'esquerra que heu d'agafar, al proper creuament gireu a la dreta, seguiu uns 400 metres i en un nou creuament agafeu la pista estreta que ve de dret i lleugera pujada, està plena de sots, però poc a poc es pot passar bé amb un turisme, arribareu a Can Llaurador, un cop passat la casa hi ha lloc als marges de la pista per aparcar els cotxes.
RUTA.
Comencem a caminar seguint recte per la mateixa pista per on hem vingut, a uns 300 metres a l'esquerra del camí, trobem el menhir de Can LLaurador, tot i que ara el trobem dret, va estar ajagut fins l'octubre de 1994. Fa de fita de terme entre Solius i Santa Cristina d'Aro.
 |
| Menhir de Can Llaurador |
Seguiu endavant 100 metres més i desvieu-vos a l'esquerra per una altra pista, feu 100 metres més per aquesta nova pista, ara pugeu per un corriol que surt a la vostra dreta i camineu amunt 100 metres més, trobareu al davant un formació rocosa, a la seva base a l'esquerra hi ha la Cova de Sa Tuna o d'en Matamala.
 |
| Petita obertura d'entrada a la Cova. |
 |
Un cop hem satisfet la nostra curiositat, desfem camí fins al primer trencall que hem agafat.
Seguim per la pista principal un quilometre més sense fes cas dels possibles viaranys que trobem a dreta i esquerra. Arribem a un cartell indicador, que ja menciona els Carcaixells, per aquí hauríem d'anar si la nostra intenció fos fer tota la ruta, però com ja hem dit al principi, nosaltres avui només volem fer el darrer tram. per tant no prenem aquest trencall i seguim recta fins que trobem un altre cartell que també menciona els Carcaixells, ara si que ens desviem per aquest corriol que progressivament anirà guanyant alçada. El camí puja per una petita vall entre les Roques del sol, que les tenim damunt nostre a l'esquerra i les agulles centrals del Carcaixells a la dreta.
 | ||
| Pel camí de pujada podem veure la Cerena principal dels Carcaixells |
El camí es troba un sender transversal, es la ruta d'enllaç entre la carena principal i les Roques del Sol, girem per aquest nou camí a l'esquerra, aviat trobarem el primer pas equipat. Després de passar una llastra inclinada, hi ha una cadena per baixar del rocam i seguir el camí planer.
 |
| Primer pas equipat de baixada |
 |
| Segon tram equipat. |
 |
| Tercer tram equipat. |
Gaudiu de les vistes des del cim!
Per baixar d'aquesta agulla fins al bosc trobarem un llarg tram de cadenes, atenció al primer tram, ja que es molt exposat!
Per baixar d'aquesta agulla fins al bosc trobarem un llarg tram de cadenes, atenció al primer tram, ja que es molt exposat!
 |
| Comecen les cadenes de baixada. |
 |
| Ja som a punt d'entrar al camí del bosc. |
PLÀNOLS.
 |
 |
| Detall del tram de les Roques del Sol, on hi ha el tram de camí equipat. |
 |
| Perfil de tota la ruta. |
EL MASSÍS D'ARDENYA O DE CADIRETES
El massís de l'Ardenya o de Cadiretes, és un conjunt de muntanyes situades a la zona litoral de la comarca de la Selva, el Baix Empordà i el Gironès, la seva màxima alçada es el puig de Cadiretes amb 518,7 metres. Al 2004 es va aprovar la creació d'un PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural) de 7.740,15 hectàrees que compren gran part de les 8.552 hectàrees que ocupa el massís.
Es un massís granític, amb molts aflorament rocosos que sobresurten per damunt dels boscos bàsicament de suros, però també hi trobem alzinars, pins i alguns eucaliptus. Ha estat habitat des de molt antic, hi ha moltes restes arqueològiques en forma de dolmen, paradolmes, menhir, i cova artificial.
A la part oriental del massís la serralada cau abruptament sobre el mar, entre Lloret de Mar i Sant Feliu de Guixols, podem trobar varies cales boniques i encara relativament tranquil·les. Tot i rebre una forta pressió per la població, en forma de nuclis turístics molt densos i varies urbanitzacions, conserva encara molts racons de gran bellesa i feréstecs. El foc també ha castigat sovint aquesta serra, la darrera vegada va ser el mes de març del 2012.
LA PEDRALTA. Hi ha varis afloraments rocosos que val la pena explorar, però pot-ser el més espectacular per les dimensions i la peculiar historia sigui la Pedralta. Es tracta d'una pedra basculant, o així va ser fins el 10 de desembre de 1996 en que desprès d'un temporal de pluja i vent va caure a terra i va quedar frenada a 15 metres de la base. La caiguda va generar tant rebombori, que l'ajuntament de Santa Cristina d'Aro va promoure un concurs d'idees per veure que calia fer amb la pedra caiguda. Finalment es va decidir restituir-la a la seva posició original, tot i que va deixar de ser basculant, varen caldrà dues grues de gran tonatge, la pedra pesa unes 101 tones, dos camions per transportar els contrapesos per les grues i 30 operaris. Calia moure el bloc fins a la base de la pedra de suport, pesar i valorar el nou punt de suport i finalment aixecar el bloc, per fer tot això va passar gairebé un any, finalment el 26 de maig de 1999 va quedar instal·lada altra cop al seu lloc original, però amb un punt de recolzament diferent i estable, per tant com hem dit, va deixar de ser basculant. Tota l'operació de reposició va costar 5.000.000 de pessetes que es van recollir amb aportacions voluntaries.
A la foto del costat podeu veure la Pedra en la seva posició original, abans del 1996.
 |
| La Pedralta actualment. |
Podeu accedir a peu a la Predalta des de Can Llaurador seguint sempre les marques del GR-92-1, hi ha uns tres quilometres. També hi podeu accedir en bicicleta o cotxe des de l'entrada de Sant Feliu de Guíxols, prop del km0 de la C-65 hi ha una petita àrea comercial amb varis supermercat i una rotonda, seguiu recta direcció Sant Feliu. i al proper creuament que trobeu a mà dreta gireu-hi, es una pista asfaltada que us pujarà fin el Coll de Pedralta, molt proper a la formació rocosa. Darrera les roques, al nord, trobareu un sender que en poca estona us portarà a un mirador habilitat.
 |
| Accés a peu des de Can llaurador pel Gr-92-1 |
 |
| Accés amb vehicle o bicicleta des de Sant Feliu. |
Fonts:
-http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/5890/Caracteristiques- Pedralta.pdf?sequence=3
-http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/5904/Reposici%C3%B3-Pedralta.pdf?sequence=1
-http://lamiradadeloliba.blogspot.com.es/2013/05/fornots-coves-sepulcrals-i-anacoretes.html
Hola Miquel. Son genials els teus blogs. Enhorabona per la iniciativa. Visitant les teves entrades he fet les excursions amb tu i he gaudit amb les teves explicacions.
ResponEliminaTan de bo algun dia ens trobem amb el Rei Fonoll.
Hola Miquel, he estat veient el teu bloc i la veritat és que m'ha agradat molt tal i com ho has plantejat, de manera prou entenedora que fa venir ganes d'agafar la motxilla i la carmanyola i començar a pasar cap a aquests indrets per gaudir una bona estona de la natura que ens envolta...
ResponEliminaGràcies per compartir-ho amb tothom.
Aquest és el nostre bloc http://obrincami.blogspot.com.es/
Hola Miquel,
ResponEliminaAhir dissabte 12 de setembre del 2015 vàrem seguir la teva ressenya i ens vàrem trobar amb dificultats en el tram equipat "Roca del Sol" o "Agulles dels Carcaixells d'en Cama":
Endinsat-nos en el tram, ens vàrem trobar els graons serrats, i s'havien retirat les cadenes.
Així aquest tram es troba "DESEQUIPAT". No hi accediu sense equipament, ni coneixements d'escalada o de progressió vertical.
Enllaç que hi fa referència també: http://jralsina.blogspot.com.es/2014/04/els-carcaixells-den-dalmau.html