divendres, 12 de juliol del 2013

Búnquers de Darnius

Un any després dels greus incendis que van afectar la comarca de l'Alt Empordà, anem a fer un tomb per aquelles terres, i veiem com la natura lluita per recuperar-se dels efectes del foc. Sorprenentment observem com sota unes escorces plenes de sutge, els nous brots ja verdegen per tornar a donar vida als boscos, i el sotabosc està entapissat de vegetació.
Avui proposem una ruta per veure una part del que s'anomena la Línia-P, una xarxa de búnquers que s'escampen per tot el Pirineu, des de Catalunya fins al País Basc i que el nefast dictador Francisco Franco va fer construir per tal de defensar el seu règim d'una possible invasió.

Comarca: Alt Empordà
Accés:  Carretera GI-502
Distància: 6 quilometres aproximadament (7 quilometres si fem la variant que puja al Castell)
Desnivell:  150 metres.
Cartografia: ICC
Època de l'any: Si hi aneu a l'estiu feu la ruta a la tarda-vespre per evitar la calor
Recomanacions: Ruta sense masses problemes, només al final cal fer un tram sense camí aparent fins a trobar la pista d'inici. Sobretot penseu en portar llanterna o frontal, ja que us caldrà per pujar al búnquer d'observació.

ACCÉS 
Després de passar Figueres seguiu per la N-II fins a l'encreuament que indica Maçanet de Cabrenys, és la carretera GI-502, pocs metres abans del pal indicador del km.3 surt una pista a mà esquerra, gireu i aparqueu a l'entrada de la pista. 




RUTA.
Comencem a caminar i al primer encreuament agafem la pista de l'esquerra, iniciem la suau pujada, no farem cas d'un camí de baixada que trobarem a mà esquerra i seguirem per la pista principal.

Aquest es el paisatge que ens acompanyarà.

Quant portem caminat aproximadament un quilometro i després d'una forta pujada, trobem un encreuament, agafem la pista de l'esquerra. Continuant 100 metres fem un revolt, i a continuació trobem un tram recte, just a la meitat d'aquest tram, i al marge dret a uns trenta metres dins el bosc trobem el primer búnquer, hem de pujar pel marge sense camí.

Entrada.

Probablement es tracta d'un búnquer niu de metralladora, per protegir l'accés al búnquer d'observació

Espitllera.

 
Detall de l'interior.

Tornem a la pista i seguim pujant, quant arribem al punt més alt la deixem, girem direcció sud (a la dreta), pugem uns 200 metres rectes, sense camí aparent, però hi ha una mena de pas entre els arbres fins a trobar una altra pista que agafarem a l'esquerra.

Aquest pas entre arbres ens permet anar d'una pista a l'altra.

Aqui sortim a la pista superior.

Als pocs metres d'entrar a la nova pista, al marge esquerra sota el camí hi ha un altre búnquer, nosaltres el varem trobar ple d'aigua i no hi vàrem poder entrar, també sembla un niu de metralladora. 

 
Situació del búnquer una mica per sota de la pista.



Hem de continuar per la pista principal, que sempre va pujant lleugerament, a uns 300 metres trobem un trencall de baixada a l'esquerra que no hi fem cas, seguim pujant. 200 metres més endavant hi ha un trencall a la dreta, tampoc hi fem cas i seguim pujant 500 metres més. Ara ja som sota el cim i veiem la part superior del búnquer, aquí la pista fa un replà on hi ha unes runes. de cara a les runes i a la nostra dreta, entre la vegetació i sense camí hem de trobar una de les entrades al búnquer, es a uns 20 metres de la pista.

Entrada.

Baixem per uns esgraons i entrem al búnquer, un passadís recte de uns 30 ens porta cap a l'interior de la muntanya, al final del passadís trobem les escales de pujada, i un túnel que ens porta directament a l'altra porta d'entrada.

Passadís d'accés a les escales.

Pugem per les escales, que a mig pujar fan un petit canvi de direcció, arribem a la part superior on hi ha les espilleres d'observació.

Les escales.

Sala d'observació.

Aquest es el guardià del búnquer.

En general està en bon estat, només la part superior presenta un aspecte més precari, possiblement per la humitat. Podem baixar per les altres escales, que ens portaran a un altre passadís que surt per una porta a uns 40 metres de l'entrada per on hi hem accedit.

Sortim per l'altra porta.

Vista aeria on es poden veure les dues entrades.

Un cop hem ben investigat aquest curiós indret, tornem fins al darrer encreuament, proper al segon búnquer, al plànol està indicat amb el 1.
Quant som en aquest encreuament seguim per la pista, sense agafar el camí entre arbres que hem fet de pujada, anem passant just per sota les poques runes que quedant del castell de Montroig.

Trobem un encreuament, si agafeu la pista de pujada a l'esquerra, us portarà en uns 300 metres al cim del turó on hi ha les restes del castell i un altre petit búnquer d'observació, aquest trencall en el plànol està indicat amb el nº2.
Anem baixant fins que la pista arriba a un petit coll on fa un revolt de 90º cap a la dreta, ara hem de deixar-la i seguir direcció nord, per la carena, cap a una construcció amb una creu pintada de blanc, és un altre búnquer.  


búnquer situat sobre la carena.



Vista del Castell des del búnquer.

Ara ve el tram una mica més difícil de seguir, ja que no hi ha un camí massa definit, tot i que s'endevina l'existència d'un sender. Baixem per darrere el turó i trobem una posició d'artilleria, on hi devia anar instal·lat un canó.

Emplacament d'artilleria.

Seguim baixant i trobem un altre búnquer, anem direcció nord-est fins a l'altre turó de la carena i el baixem per darrere, direcció nord, i una mica més avall desviant-nos una mica cap a l'esquerra, anem passant entre la vegetació, el nostre objectiu es arribar a la pista que tenim a baix, si no trobeu el camí, improviseu camp a través, en qualsevol cas trobareu la pista.
Si hem seguit be el sender que més o menys s'intueix, quant sortim a la pista girem a la dreta i en poca estona trobarem el primer encreuament que hem fet al començar, i que està molt proper on hem deixat el cotxe.


PLÀNOL. 



 "ORGANIZACIÓN DEFENSIVA DE LOS PIRINEOS"   LÍNIA-P
La coneguda popularment com a línia Pirineus, era un projecte defensiu dissenyat per l'infame General Franco per protegir el seu règim d'una hipotètica invasió externa. Consistia a farcir la línia fronterera de búnquers amb armament i tropa, a la manera que s'havia fet en altres indrets d'Europa. L'obra consistia en la construcció de 10.000 búnquers (realment se'n van acabar aproximadament la meitat). La línia es dividia en sectors i aquests en uns conjunts que s'anomenaven Centres de Resistencia, i que s'adaptaven a les diferents morfologies del terreny. Alguns es van construir just acabada la guerra civil, ja que el dictador temia que els republicans exiliats i els maquis envaïssin el país a traves dels Pirineus, de fet els maquis ho varen intentar el 1944 amb un resultat nefast. Comenten que a la famosa trobada d'Hendaia entre Franco i Hitler, aquest li va comentar els seus plans d'envair Rússia, Franco va pensar que això seria la fi del règim nazi i davant una possible victòria dels aliats va posar tots els mitjans en protegir la frontera per evitar la invasió. El que no sabia ell era que amb el nou panorama polític, amb l'Europa de l'Est en mans d'un règim comunista, els aliats preferien a Espanya un dictador de dretes que no pas un possible govern democràtic d'esquerres, i així ens van deixar 40 anys!

Cada centre de resistència estava format per un nombre variable de búnquers, de diferents tipologies, per armament, per tropa per municions i d'observació. A Catalunya és on hi ha el grup més nombrós de Centres de Resistencia, més de 100, al Pirineu Aragonès només hi ha 20, degut a la difícil orografia de les seves muntanyes era on hi havia menys perill d'invasió. A Navarra i País Basc n'hi ha 56. Aquesta magna obra tenia un pressupost de 750.100.000 pessetes, que per un país destrossat després de tres anys de guerra és una barbaritat! hi havien de treballar 32.000 obrers durant tres anys. L'obra no es va acabar mai, tampoc es va arribar a utilitzar, ja que no es va produir la temuda invasió. De totes maneres es va mantenir durant molts anys com a secret militar, i el temps i la vegetació la van fer passar a l'oblit, fins a finals de la dècada dels 90, en què hi ha alguns pobles amb interès per recuperar-los turísticament.

A la Cerdanya, un dels punts crítics per Franco, ja que oferia una àmplia entrada a l'enemic! s´han recuperat una part d'aquestes construccions, és el Parc de Búnquers de Martinet, hi trobareu un centre de visitants, on hi ha força informació sobre la línia P, també podeu fer un recorregut, guiat o no, per un total de 8 búnquers, molts d'ells comunicats per estretes galeries, és molt recomanable i divertit.

Observeu la gran quantitat de centres de resistència que hi ha a Catalunya.

CENTRE DE RESISTÈNCIA NÚM.22
Aquest és el que visitarem nosaltres, de fet una petita part només, ja que estava format per un total de 70 búnquers. Pertanyia al subsector 12, controlava la carretera de Darnius, i la seva funció era evitar l'entrada de tropes per la Jonquera, havia d'albergar un batalló(600 homes).
Aquest centre està situat a la muntanya que coronen les runes del Castell de Montroig, la major part es va construir entre 1947 i 1950, el més antic és el búnquer d'observació, que probablement data de 1940. Estava format per les següents fortificacions:


- 16 metralladores.
- 36 fusells metralladors.
- 1 canó contracarro 
- 4 morters de 81 mm
- 3 metralladors antiaèries
- 2 canons d’infanteria
- 1 observatori de batalló
- 4 observatoris de companyia
- 3 refugis de personal



Fonts:
http://www.bunquersmartinet.net/
http://ca.wikipedia.org/wiki/Línia_P
http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/7139/TFM-Sara-Puig.pdf?sequence=1